10 Jul Entrevista al pedagog Antoni Zabala: “Cal donar respostes als problemes de la vida”
Amb dècades d’experiència en el món de l’educació, Antoni Zabala i Vidiella és un important referent en el món de la pedagogia a Catalunya, amb una llarga carrera que abasta la direcció del Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), la fundació de la revista Guix. Element d’Acció Educativa i la direcció de la publicació AULA d’Innovació Educativa.
A més d’haver assessorat a la Generalitat de Catalunya i a altres comunitats autònomes, al Ministeri d’Educació i al Govern d’Andorra en plans de formació i dissenys curriculars, també ha col·laborat amb nombroses administracions i entitats educatives de Llatinoamèrica.
Aquest pedagog, expert en les competències bàsiques i autor de nou llibres d’educació, ha estat en el CreaNova School per a realitzar una formació sobre treball per projectes.
Al terme, hem dialogat amb ell sobre els canvis en l’educació i com centrar els programes sota el sistema Learning by Doing.
– Moltes vegades es diu que l’educació està desfasada respecte al que necessita la societat. És així?
– Veiem diverses transformacions en el procés educatiu mundial. I com tot procés, hi ha una crisi; perquè sortim d’un model basat en la formació propedèutica, on l’objectiu és passar d’estadi a estadi, de primer a segon, de segon a tercer, etcètera; i que no importa tant el que he après. I és un sistema selectiu, pensat no tant en els fins de l’escola, sinó en el que em demanaran en la selectivitat.
– I què passa amb el que exigeix la societat a l’estudiant?
– Venim d’aquest model, que es pensava que memoritzant de manera mecànica es podia tenir èxit. I això és un error, perquè si vull usar el coneixement per a donar respostes al món, haig d’aprendre el que té sentit, no el que no té sentit.
Però aquest model està canviant en funció del que ha de ser l’escola, que no sigui només preparar universitaris, sinó que una societat que es pretén democràtica requereix que tota la societat estigui formada, siguin o no universitaris.
– Com seria aquest canvi?
– En aquest canvi cal donar respostes als problemes que plantejarà la vida no sols en l’àmbit professional i acadèmic, sinó també interpersonal o social. Canvien els continguts, s’afegeixen uns altres, ja no és suficient amb saber la fórmula de Boyle-Mariotte, sinó saber per a què nassos em serveix, per a entendre què passa amb els gasos.
Un altre canvi es refereix al coneixement, a com dues persones aprenen. Aquí cal tenir en compte les característiques diferents de cadascun, per la qual cosa cal impulsar un aprenentatge significatiu i funcional. Es tracta de crear models de construcció del coneixement. No em serveix la repetició mecànica, haig de saber entendre-ho, i això implica una construcció personal, perquè sabem que cadascun construeix el coneixement des del seu context soci cultural, amb les seves capacitats cognitives, etcètera.
– Aquest canvi de model és com un canvi de paradigma del mètode sofista al mètode socràtic, al qual vostè havia fet referència alguna vegada. Com seria aquesta analogia?
– En el segle V a. C. els sofistes deien ‘jo tinc el coneixement, i tu com a alumne has de reproduir el que et dic’. En canvi Sòcrates plantejava que haig d’ajudar-te a aprendre a partir de la mayéutica, és a dir, el diàleg socràtic, on t’has de fer preguntes, i a partir d’elles, que amb el diàleg vagis construint el coneixement.
Zabala va tenir una formació amb els professors de CreaNova School. Foto JPChM
– És a dir que és un intercanvi entre professors i alumnes.
– Evidentment, el coneixement que tenim ara és el model socràtic, que és l’apropiat, que és el que tenim quan obrim la porta a preguntar-nos per què passen les coses.
Clar que també hi ha un canvi metodològic, ja no em serveixen aules de 40 alumnes on conto una història i vostès aprenen. És un procés complex que ens porta a la personalització de l’aprenentatge, a donar cadascun els mitjans per a construir a partir de les seves possibilitats, de les seves capacitats cognitives i del seu entorn cultural. Això implica un treball d’identificació de cada alumne.
– La clau per a això serien grups reduïts…
– Clar, l’ideal és que jo, com a mestre, pugui conèixer a cadascun dels alumnes en funció de les seves característiques. I òbviament, si són pocs en una classe, és més fàcil.
Recordem que el coneixement científic que tenim ara és el mateix que tenien en la medicina, quan es va arribar a la conclusió que no existeixen malalties sinó que existeixen malalts, i cadascun necessita un tractament diferent.
En l’educació sabem que el procés d’aprenentatge implica una atenció personalitzada. L’avantatge que tenim és que s’aprèn més entre iguals que a partir de les relacions entre professor i alumne.
– I això per què és?
– Perquè l’aprenentatge entre iguals genera una inquietud a l’aula, i que els alumnes interactuin entre ells és més fàcil que busquin l’aprenentatge que si l’estic fent d’un en un.
– És com la filosofia de CreaNova School, que és el ‘aprendre fent’.
– Evidentment, quan parlem del sistema ‘Learning by doing’ és perquè aprenem quan fem coses, quan ens plantegem problemes. I aquest és el lema, encara que el més apropiat podria ser ‘Learning by doing for thinking’, perquè el fer és per a construir el coneixement. Dit d’una altra forma: el coneixement no es trasllada si no hi ha un procés de construcció previ.
– Quins serien els valors diferencials que té CreaNova School per a impulsar aquest camí?
– Una dels avantatges de CreaNova School, que té des dels seus inicis, és donar a cada alumne el que necessita, i a més mentre van fent coses. Per a això és necessari tenir grups reduït, de 15 a 20 alumnes per classe. Però l’important no és que siguin pocs perquè sí, sinó per a poder ajudar en els diàlegs, les observacions, les reflexions entre ells. Perquè vagin construint el coneixement.
Zabala és autor de nou llibres sobre educació. Foto JPChM
– Quan es parla de la personalització, es diu que no importa que un alumne el dia de demà sigui un doctor o enginyer, sinó que sigui feliç mentre aprèn.
– Una de les bases de CreaNova School és la fonamentació sobre el que es fa, i aquesta fonamentació ha de ser científica. Clar que volem que un metge o enginyer sigui feliç, perquè la felicitat per si mateixa no és un objectiu, sinó un mitjà. És a dir, no puc aprendre bé si no soc feliç.
– És un concepte totalment diferent d’aquells antics mètodes, on es considerava correcte dutxes fredes per a poder ser fortes i aprendre a enfrontar-se a la societat.
– Clar, no es tracta de preparar persones fortes perquè siguin emprenedores i que sàpiguen resoldre problemes. Ho farem entrenant-les per mitjà de la felicitat. Per exemple, a un esportista, un futbolista, haurà de treballar molt el piqui, la meditació, però també s’entrenarà a través del rondo, que és una manera divertida d’aprendre a moure la pilota, a canviar la posició del peu. Són exercicis on es diverteixen. I això que cobren molt!
Perquè a l’escola hem de fer activitats d’exercització perquè són necessàries perquè surti l’esforç, que els alumnes vegin que l’esforç val la pena. I a més, d’una manera lúdica, on el joc no és l’objectiu, sinó el mitjà per a exercitar-se perquè sigui més agradable el procés d’aprenentatge.